La Pableta
per en 19 Març 2010
1,199 Vistes

No tornis a creure en mi, t'ho suplico. No tornos a posar un poquet de esforç en aquesta historia, simplement dixala passar...

Deixa'm passar.

 

No estic dient que rebutje estaren la teva vida, això es el de menys. Però no estic preparada per a continuar en aixo (siga el que siga el que tenim), no estic preparada per a una relació com aquesta, no estic preparada per a compartir(me) amb ningú. Y no vuic fer-vos mal a cap des dos, no vuic deixar que vaigues per ahi dient que et vaig enganyar i que et vaig rebentar la vida y com de destrossat et vas quedar.

NO HO VUIC AIXÒ!.

Perque ara, el que menys necessito es que es parle de mi per ahi.

 

Jo que sé!.

 

Alomillor no ho entens.. alomillor, nose ... No... No t'ho estic explicant de la forma mes correcta , ¿veritat?

 

A vore.. Si la pregunta es si vuic passar la serta de la meuva vida al teu costat, la resposta es sí. El problema es que, sencillament, no puc.


Soc massa complicada, ho sé, pero no et puc oblidar i encara menys puc fer-li mal a ell.


L'avaricia tranca el sac ja ho sé, però... que hi puc fer?

Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.