De matinada, una petita història que m'agradaria compartir.
Comença així.
Tenia jo més o menys 14 anys apunt de fer els 15, un dia d'agost. Jo no li hagués xerrat mai per la xarxa social, tampoc em cridava molt l'atenció i apart era l'ex de la meva millor amiga (resalt que ella el va deixar amb una excusa barata perquè ja no li agradava feia un any o així) aquell dia d'agost ell em va parlar, cosa molt estranya, no ho esperava. Varen passar alomillor 3 o 4 dies i ens vam donar l'msn, tot anava perfecte l'ex de la meva millor amiga i jo ens divertiem parlant cada dia, un grapat d'hores tot i així jo primerament el veia com un amic per això no li vaig contar res a la meva amiga. Parlavem sempre, sempre, parlavem tant que llavors va començar a ser la darrera persona a qui jo deia bona nit. Llavors ja no podia estar sense parlar-hi... una putada realment. M'agradava en aquells instants, m'en anava a dormir feliç, era feliç. No vaig quedar amb ell en tot l'estiu però arribava a casa meva i xatejavem i jo era feliç, ell em deia coses inclus indirectes però jo mai li vaig dir que sentia per ell, però era de suposar em tenia loca. L'estiu va acabar i varem començar les classes anavem a la mateixa escola, ami em va tocar a la mateixa classe que la meva millor amiga i ell era dos anys més gran, recordo una classe de plàstica que jo i la meva amiga parlavem i se per quin motiu li vaig contar tot, perquè no podia estar sense contar coses d'ell i el que em deia, però va ser un gran error. Ella em va donar consell de com entrarli ja que no sabia com fer-ho i ell també era timid. Tot bé fins el dia següent que em va mostrar la conversació que ells havien tengut i ella li parlava de jo, ho havia fet com a acció d'amistat vaig pensar jo però no, perquè varen passar uns dies i ella va venir a contar-me que començava a agradar-li de nou i que li agradava desde agost (ella en aquells moments li agradava un altre, ho juro.) jo per covart no li vaig dir que m'agradava i vaig parlar amb ell de la meva amiga, em va dir que ella li tornava a agradar però amb les mateixes paraules diré el que em va dir:
-Tu, si jo t'agradés faries tanta comedia per estar amb jo?
- Si m'agradessis passaria de la vergonya i aniria a per tu totalment (mentida)
-perquè no pots ser ella?
No recordo bé que li vaig contestar, pero apartir d'aquell moment vaig decidir que deixaria que ells dos estiguessin junts. Jo vaig aconseguir que ella perdés la vergonya que havia agafat no se per quin motiu perquè ella no era gens timida.Vaig ajudar al noi i jo seguia pensant amb ell, m'agradava. Els vaig ajudar a estar junts, poc logic veritat? Aixi es com una perd la dignitat. La questió és que ells dos esteien junts, tenien el 29 com a numero ho recordo perfectament, ella sovint em repetia amem si ami encara m'agradava igualment si ja li havia repetit mil pics que no, segurament massa es notava que patia però be jo seguia amb la meva vida i ells igual, quedavem inclus tots junts ella i ell i jo i una altre amiga, ell mai em deia res, seguiem parlant per xat alguna vegada, però no era capaç de dedicar-me una paraula, jo li parlava pero ell es limitava a riure i així successivament. Era la meva amiga que aposta ens feia quedar perquè jo ho passés malament fins que la vaig enviar a pastar fanc.Va acabar: jo una covard rematada i ells dos feliços. Ella la millor amiga del món(irònicament)i jo per estupida destrossada, vet aquí l'estupidesa humana.