Ness
per en 8 Juliol 2014
1,334 Vistes

Ja sé, conec el modus operandi.

Comèdia desenfrenada, proximitat, exagerada.

No és bonic.

Només amb la seva veu m'hi deixaria agombolar

com uns braços al voltant del meu cos.

La seva veu, no gaire greu, és perfecta, dolça.

I si fos possible el somni, m'hi llençaria com una serp

al seu coll, com un complement inert.

Com els traços escrits dient el seu nom

al moble oblidat i polsós.


Dintre el meu cor hi batega un secret.

Ni la pols, ni les notes que canto

amb llàgrimes, galtes avall, de Crisantemi,

poden expressar la melodia del què sento.

Em veig abraçada

pels seus braços prims -perquè és prim, ara-,

la seva veu, una veu prima i clara

que desassossega l'ànima

de patiment.

És pur com un lliri,

innocent...

-massa-, envoltat de cards...

Ell sobreviu i, insisteix que, aviat

els nostres ulls, veuran la Llibertat.

 

 

 

 

 

 

Publicat a: Literatura
Sigues el primer a qui li agrada això.
Ness
nooooooooooooooooo metafòric. A tu què et suggereix un lliri?
14 Juliol 2014
miquel pubill
tenir bona fe,sense adonar-se que no tothom va amb el cor a la mà.
14 Juliol 2014
Ness
abans creien que el que dictava el nostre cervell, era el cor i no al revés
17 Juliol 2014
miquel pubill
cert
17 Juliol 2014