en 14 Juny 2014
El gall de ferro a la punxa més alta del torreó. El gall de ferro gira segons bufa el vent.
Al cim,on es ell,ningú alça el cap per mirar-lo,doncs ja està molt rovellat i ja tothom sap d´on bufa el vent.
Un gall de ferro que no canta,rovellat i gira segons bufa el vent,no cal que continu-hi a dalt del torreó,solitari;oblidat.
Potser si el gall de ferro ho hagués desitjat,una fada,l´hauria convertit en un gall amb plomes i cresta i tothom li agraïria el seu cant matiner anunciant que cal llevar-se i anar per feina.
Però ell,va voler ser dalt de tot,ser important,de ferro,creient-se infinit...ara,està oblidat i tan rovellat que la força del vent no el pot fer girar del tot per veure d´on bufa i si un dia el treuen per modernitzar el torreó,ningú no se n´adonarà que ja ni hi es.
Trist desti del que es creu indestructible.
miquel
Publicat a: Cultura
