El meu cor s'ha llevat orfe
de trobar-te arracerat
damunt del meu pit.
L'Esperança s'ha fos
com un batec dins el ventricle,
una vena que condueix
al meu Pensament.
T'estimo, encara,
malgrat no pugui accedir-te.
Imatge perfecta!
El meu plor està fet de Crisantems
olorosos com els til·lers florits,
la meva alegria està marcida
i trobaràs en mi,
una Tristesa Sempre Viva.
Publicat a: Literatura