Els castellans, ens ensenyen la seva constitució i ens diuen: mireu, aquí hi diu que no teniu dret a viure! deixeu de respirar, o estareu incomplint la nostra llei!
I nosaltres, tossuts, obstinats,... agafem aire i respirem,... perquè cap llei humana, i molt menys cap llei castellana, pot impedir-nos que la sang continuï circulant.
No hi ha al món una sola regla, un sol decret que pugui eixugar-nos la nacionalitat; cap constitució, cap parlament, cap monarca, cap exèrcit ni cap continent, poden arrabassar-nos el fet de ser catalans!
Ho han provat tot, les tàctiques dures i les suaus, les polítiques i les militars, ... però no ho han aconseguit. No ens han pogut fer castellans.
Poden aigualir-nos la sang, però no poden diluir el nostre esperit,... per més que gratin, no podran arrencar mai la nostra catalanitat.
Vencerem aquesta guerra, perquè tenim la raó, la força i l’obstinació necessàries per alçar-nos amb la victòria!
Vencerem perquè som intransigents, perquè no defallirem, perquè mai acceptarem que castella esborri el nostre nom de la història!
