David Cuenca Ros
per en 27 Març 2014
674 Vistes

Minut 21 de la primera part. El Barça ha estat desplegant un joc fantàstic: ràpid, profund, engrescador; i ja guanya 1-0. Es preveu un vespre divertit i reconfortant. De sobte, però, hi ha una jugada que ho canvia tot: Valdés cau a terra, amb gestos evidents de dolor i encara més de preocupació, i abandona el camp entre llàgrimes d'impotència. Tot sembla indicar, i malauradament s'acabarà confirmant, que la lesió és molt greu i que l'equip el perdrà per a la resta de la temporada. A partir de llavors, el partit canvia. El Barça, durant uns minuts, navega erràtic pel camp, amb els jugadors sens dubte impactats pel que acaba de passar, i sort en té de la màgica associació entre Iniesta i Messi que sentencia el partit amb el segon gol. La segona part no fa millorar els ànims, el camp sembla encara més un funeral del que ja és habitual, ningú està pel que passa a la gespa tot i el 3-0 de Neymar.

Dues hores més tard, el Madrid ensopega greument a Sevilla i posa la lliga com ni el més optimista hauria somiat fa només quatre dies. Però tot plegat queda en un segon pla, eclipsat per la notícia de la lesió de Valdés. L'endemà arribo a la feina i la gent somriu per la desfeta blanca, però apareixen alguns comentaris avantatgistes sobre la mala planificació de la porteria que fa que ens ho hàgim de jugar tot a la carta de Pinto i Oier. Com si no fes anys i panys que la porteria s'ha gestionat així i no ens hagués anat d'allò més bé. Pinto, és cert, haurà de fer un pas endavant, però que aixequi la mà qui li recordi un partit dolent. Potser no n'hagi fet mai cap de brillant, però de dolent tampoc. A més, tal com es va demostrar ahir, amb ell perdrem algunes coses respecte a Valdés, però hi guanyarem en reflexos sota els pals, que no està malament.

Em sap molt de greu el que va passar ahir a Valdés, molt. Per ell. I reconec que quan vaig veure la pinta que feia la seva lesió em vaig posar les mans al cap. Però ahir el Barça va passar a tornar a dependre d'ell mateix per guanyar la lliga, i he decidit que vull tornar a confiar en aquest equip sense condicions. Amb Valdés, amb Pinto o amb qui sigui.

Publicat a: Oci
Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill
cal confiar´hi,la lliga és a l´abast
27 Març 2014
David Cuenca Ros
No sé per què, però estic convençut que la guanyarem, Miquel! Isaac: m'alegra veure que ja t'has recuperat de la caminada del matí! Gràcies per escriure! Endavant, Pinto!
29 Març 2014
David Cuenca Ros
Com estàs amb el Celta, Òscar! Home, tant com una gran injustícia... Però m'agrada que lloïs en Pinto... Visca el Barça i, si t'has de quedar més tranquil, visca el Celta! (sempre m'ha caigut millor qu eel Dépor, no sé per què)
31 Març 2014
David Cuenca Ros
Nou article
31 Març 2014