David Cuenca Ros
per en 10 Març 2014
947 Vistes

Fa pocs dies vaig escriure un article d'agraïment a Puyol, el gran capità. Entre les coses positives que vaig dir que recordaríem sempre d'ell vaig oblidar esmentar-ne una de molt important, i que es podria fer extensiva a Xavi: la paciència de no marxar quan l'equip no guanyava res, cosa que el va fer encara més digne quan va poder aixecar després un munt de trofeus. Comento això perquè, ara que l'equip comença a fallar com una escopeta de fira, seran molts els aficionats que abandonaran el vaixell, que deixaran de seguir-lo, que no renegaran dels colors però que hi mostraran un profund desinterès. Fins que, és clar, tornin els èxits. Llavors tothom s'apuntarà altre cop al carro. I no és això. Naturalment, com tothom, jo estava molt enfadat dissabte a les sis de la tarda. Molt més enfadat que trist, per la imatge lamentable que havia ofert l'equip a Valladolid, on va llençar segurament més de mitja lliga (per primera vegada ja no depenem de nosaltres mateixos) i, encara més greu, gran part del seu crèdit. Si hagués escrit aquest article llavors, en calent, segurament no s'hauria salvat ni l'apuntador. Però, pensant-ho millor, avui no em ve de gust criticar els jugadors: són moltes les alegries que ens han donat i són moltes les situacions duríssimes que els ha tocat de patir a nivell personal, sense anar més lluny encara una més aquest mateix cap de setmana. Tampoc em ve de gust criticar l'entrenador: a vegades l'entorn l'ha acusat de no saber conduir el Ferrari que li han posat a les mans, però jo crec més aviat que potser el problema és que ara mateix el Ferrari no passaria la ITV (ni la seva encertada política de rotacions li està servint perquè l'equip arribi fresc a aquest final de temporada). Si de cas, em ve més de gust criticar una direcció esportiva que no ha sabut renovar convenientment i a temps la plantilla (a veure si és veritat que aquest estiu s'hi posaran). I, malgrat l'emprenyada que porto, continuaré fent mans i mànigues per no perdre'm ni un partit del Barça. D'aquesta manera, quan retornin les satisfaccions (qui sap si a més curt termini del que ens pensem, perquè vull pensar que a aquests jugadors encara els queda una mica d'orgull), em sentiré més digne de gaudir-ne.

Afortunadament, per llepar-me les ferides diumenge vaig poder comptar amb la meva estimada nebodeta, que ens va portar a veure la magnífica "Lego, la pel·lícula", un film d'animació brillant tant tècnicament com narrativament, tot i que a vegades un pèl massa histèric, i amb un missatge a favor de l'individualisme ben entès per fugir dels mecanismes de control del poder. Un al·legat en favor de la imaginació, amb un començament que recorda una miqueta "Armados y cabreados" (gent alienada que només sap comentar el que ha vist a la TV, incapaç de fixar-se en les atrocitats que tenen just davant dels nassos, intolerant davant la dissidència en el pensament únic) i un final amb molta força i molt ben trobat. També té un moment que a casa nostra ens pot fer pensar en "Qualsevol nit pot sortir el sol", de Jaume Sisa, aplegant totes les figures genials i/o fictícies de la cultura popular que ens puguin passar pel cap (Batman, Superman, Gandalf, Shakespeare, el Milhouse dels Simpson...), i, sobretot, un actiu que no té preu: un humor extraordinari, original, esmolat. En aquest sentit, una recomanació entre les moltes joies i referències cinèfiles que amaguen els gags de la pel·lícula: escoltar amb la màxima atenció la cançó que el personatge de Batman (que es nota que no cau gens bé als responsables de la pel·lícula) es dedica a si mateix. Impagable.

Publicat a: Oci
Sigues el primer a qui li agrada això.
David Cuenca Ros
No, ja en portem massa, de mals dies. El pitjor és que tinc la sensació que passi el que passi demà contra el City m'emprenyaré: si perden, no cal dir-ho; però si guanyen, també, perquè pensaré perquè no s'hi fan així contra equips més dèbils... Però, en fi, per sempre Barça!
11 Març 2014
miquel pubill
endevant
11 Març 2014
David Cuenca Ros
Doncs sí: continuem endavant! Demà ho comento, que avui s'ha fet molt tard!
13 Març 2014
David Cuenca Ros
Nou article
13 Març 2014