en 2 Març 2014
No són els colors que t'identifiquen amb el teu rostre tímid.
Són les sentors arrissades que es mouen pel vent de febrer morent.
Ni el caràcter tenaç i viu d'una gata esbelta, d'ulls grocs i negra.
És el poder del teu rostre que m'impedeix mirar-te.
Sols un pensament: Una abraçada viva i eterna...batega.
Publicat a: Literatura
encara no he començat...però ja em puc anar preparant... seria la primera en 5 anys d'abstinència
serien... Geografia humana. La gent no aguanta gaire el martiri i, a més, súmes-li 40 esbirros