La noia amb ulls de gat es diu Alba, i va néixer un 16 d’Agost de l’any 94. Va viure fins als 18 anys en un petit poble de la Comunitat Valenciana, anomenat La Jana, rodejada de persones que l’estimaven i intentant que la seva raresa interior passés inadvertida entre persones que consideraven que tot allò que es sortia de la normalitat era qüestió de burla.
Però no cregueu que no va ser feliç, eh? Ella tenia alguna cosa especial, alguna cosa que va aconseguir que tot aquell que la coneixia desenvolupés certa simpatia cap a ella. Tenia ganes de viure, de treure somriures i de fer feliç a la gent, i si, es pot dir que està en procés per a aconseguir-ho. Ara mateix es troba vivint a Tarragona, estudiant treball social.
Pel que fa a la seva manera de ser, sempre intenta que la gent que la rodeja sigui feliç. Els seus amics i la seva família son els primers, i no dubta dues vegades a l’hora de defensar-los. Es podria dir que és extrovertida, però en realitat és la timidesa personalitzada, li costa molt treure conversació a aquells que no coneix, però agafa confiança molt ràpidament,
Li costa molt expressar els seus sentiments, potser per això mai han funcionat les seves relacions. Molta gent diu que el seu cor és com el gel, però no saben que a voltes fa vertaders esforços per a aguantar les llàgrimes, perquè si alguna cosa odia de debó, és que la vegin plorar.
També té coses roïnes, com ara que li pega voltes a tot, que a “cabuda” no la guanya ningú i que quan hi ha un enfrontament es passa de la ratlla. Perquè si, perquè sempre té alguna resposta sarcàstica per a defensar-se. Suposo que sempre està a la defensiva perquè té por que li fagen mal.
A voltes pot parèixer pedant, però res més lluny de la seva intenció, perquè la seva autoestima està molt molt molt per davall d’això.
Ella sempre creu que no és bona en res, però la veritat és que es sap les lletres de milers de cançons i té facilitat per memoritzar anècdotes o dades curioses.
Una altra cosa que em crida l’atenció d’ella és la seva manera de vestir. Sempre porta alguna peça de roba curiosa, perquè li encanta cridar l’atenció en aquest aspecte. No li agrada que la gent es limite a posar-se el que les grans empreses obliguen a posar-se. A més, té una obsessió pels barrets, que quasi ratlla l’exentricisme.
Sempre li han fascinat les modificacions corporals, ja sabeu, els pièrcings i els tatuatges. Sempre ha tingut la “tradició” de fer-se’n un per cada moment en la seva vida que creia que li havia marcat l’ànima. Ha arribat a portar-ne 8, però com totes les ferides, aquests pièrcings i el que significaven han cicatritzat, però hi ha una cosa que recordarà sempre, i que, per sort o per desgràcia, no cicatritzarà mai, per això ho portat tatuat a la monyica.
Està enamorada de Rafa Pons i de El niño de la hipoteca, encara que somia amb una altra espècie d’amor. Un amor amable i a la vegada salvatge, com el de Els Amants de Estellés. Una mescla de complicitat i passió d’aquelles que duren segles. Sabeu que vull dir? “Algú intel·ligent amb qui riure com a inútils”.
I sobre això, sobre l’amor, té milions de coses que dir, així com teories i supòsits i sobretot, un somni que espera compartir amb la persona indicada.
Per a més preguntes, a l’esquerra teniu l’ask.
