Un tràmit és allò que no val la pena fer però que s'ha de fer. A vegades no val la pena perquè saps que no hi ha res a fer, i a vegades justament perquè saps que ja ho tens tot fet. Però cal fer-ho. Ahir va ser un dia en què hi va haver tràmits de tots dos tipus. El del matí, diuen que inútil perquè ja en sabem la resposta que n'obtindrem, però necessari per carregar-nos encara de més raons i que va permetre que tothom quedés en evidència, per bé o per mal. El de la nit, el futbolístic, un altre cop a Madrid amb la senyera posada, va sortir car.
En efecte, cal estar orgullosos de com va encarar el partit ahir el Barça. Amb ambició, amb professionalitat, lluitant cada pilota. Tota una mostra de compromís i de respecte cap a la competició. Aquesta actitud no es mereixia el càstig de la lesió de Neymar. La gestió de plantilla de Martino, tampoc. Però cal estar tranquils: tota la plantilla està en forma i implicada, sobretot al davant, i Neymar podrà recuperar-se amb tranquil·litat per plantar-se a Manchester i causar respecte al costat de Messi, autor ahir d'un altre golàs d'aquells que deixen amb la boca oberta.
Ara tocarà trobar-se el Llevant fins a la sopa. A partir d'aquí, la competició de copa es fa molt atractiva, i seria bo que el Barça acabés el trajecte classificat per a la final. Donaria calma i confiança per a tot el complicadíssim camí que vindrà després. Diuen que en principi l'Atlético i el Madrid tindran més desgast en les eliminatòries de copa. Això sembla, si pensem en l'itinerari que ha tocat a cadascú, sigui dit amb tots els respectes per a tothom. Però, de la mateixa manera, també fa la sensació que a la Champions serà tot al contrari. Martino farà bé de continuar gestionant la plantilla com fins ara, amb lesions o sense.
