un país que tenia un somni

Hi havia un país que no era de somnis,però els seus ciutadants tenien un somni. Eren gent pacífica,doncs quan se´n adonaven que els hi prenien el pel,en comptes de fer aldarulls,sortien al carrer amb les mans agafades i un somriure...però mai en van trure profit.

Aquest país,va ser independent durant molts segles,una nació amb prosperitat fins que un rei va dicidir que ja n´hi havia prou de cultura i anar endevant i amb l´ajut d´un país veí,els va pendre la llibertat amb la força de les armes.

Passada una llarga mala època,aquell país que tenia somnis,es va creure els embolics interesats de´ls que l´havien trepitjat i van reviure els seus somnis perduts,van tornar a somriure il-lusionats,sense adonar-sen que ja no era el mateix que havien tingut antigament. Alguns mitjans propis de comunicació,disimuladament donaven protagonisme als qui no els volien lliures. Els polítics, eren quasi tots d´un partit molt antic que es deia :"Qui dia passa any empeny"...

Els somriures es van tornar tristor quan van veure la realitat: ells eren l´únic país del món on hi podien tenir lloc partits polítics contraris als seus somnis,partidaris dels que els havien arrabassat la llibertat.

Diuen que molts van marxar decebuts...també diuen que molts van morir de fàstic...hi han moltes faules d´aquell país que tenia un somni i va acabar vençut per una part de ciutadants que hi vivien sense cap somni.