Sí, no ho puc evitar. Jo també participo de la moda de fer llistes i rànquings a final d'any. Aquestes són les pel·lícules que considero millors de totes les que he vist al cinema aquest 2013:
1. Más allá de las colinas
2. Mud
3. Blue Jasmine
4. La vida de Adèle
5. Los últimos días
6. 12 anys d'esclavitud
7. Tierra prometida
8. Cheap thrills
9. El hombre de las sombras
10. Stoker
Com que sóc una persona molt eclèctica en els gustos, hi ha una mica de tot, perquè una mica de tot és el que veig. Així, no hi pot faltar alguna pel·lícula fosca i fins i tot moralment ambigua ("El hombre de las sombras"), propostes radicalment artístiques encara que amb concepcions molt diferents de l'art ("Stoker", "Más allá de las colinas"), pel·lícules de denúncia força acadèmiques però amb el toc personal i de qualitat del director ("Tierra prometida", "12 anys d'esclavitud"), d'altres on la denúncia per la situació econòmica és més sofisticada ("Blue Jasmine") o contràriament del tot estripada ("Cheap thrills"), històries meravellosament explicades i que provoquen un gran plaer en ser contemplades ("Mud", "La vida de Adèle"), i la inevitable pel·lícula apocalíptica (que no s'ha valorat com es mereix, per molts tòpics que pugui incloure, ni tècnicament ni sobretot argumentalment: "Los últimos días").
M'ha costat posar-ne una de concreta al capdamunt, perquè cap és del tot rodona però al mateix temps totes tenen les seves múltiples virtuts i fan de mal comparar. Al final, m'he decidit per "Más allá de las colinas" perquè confesso que és un tipus de cinema que normalment em costa, però que en aquest cas va tenir la virtut d'atrapar-me des del primer moment. La història, petita i cuinada a foc lentíssim, planteja dilemes incòmodes i fuig dels maniqueismes, que ja és molt d'agrair. Però on la pel·lícula destaca i brilla amb llum pròpia (i mai més ben dit) és tècnicament. El director romanès Cristian Mungiu em va fascinar amb una pel·lícula per mi superior a aquesta, la rotunda "Cuatro meses, tres semanas y dos días", amb un element que aquí repeteix: l'ús del pla fix, d'un enquadrament estàtic que permet aparentment que l'espectador tingui una mirada global i no condicionada de l'escena. I dic aparentment perquè aquí hi ha un element d'una importància fonamental: el tractament de la llum, que enfoca allò que al cineasta li interessa per dirigir-te la mirada, normalment cap als ulls extraviats de la protagonista, que són lluny del que en realitat (o si més no aparentment, superficialment) està passant. Com en una pintura, vaja. Aconseguir això i no avorrir-te, atrapar-te, i a sobre remoure't les conviccions, tinguis les que tinguis... No és poca cosa!
Però bé, com que hi ha pel·lícules que no m'han entrat al top-10 per poquet però que em faria il·lusió mencionar, i evidentment moltes altres que no he pogut anar a veure al cinema i per tant no sé si n'haurien format part, per acabar-ho de rematar poso la llista ordenada segons el meu gust de tota la resta que he vist aquest any en sales. Així tothom podrà jutjar el meu seny valoratiu i alhora, si ho desitja, dir-hi la seva, que seria molt d'agrair.
11. Antes del anochecer
12. Ruby Sparks
13. Django desencadenado
14. El consejero
15. El gran Gatsby
16. Bienvenidos al fin del mundo
17. Elysium
18. Mamá
19. Coherence
20. Lesson of the Evil
21. Blue Valentine
22. Tesis sobre un homicidio
23. Holly motors
24. Gravity
25. La noche más oscura
26. Posesión infernal
27. Séptimo
28. Star Trek: en la oscuridad
29. The bling ring
Feliç i històric 2014 a tothom!