Se'ns acaba l'any i és el moment de fer balanç de què ha estat aquest 2013. Bé, de fet, tot els mitjans, escrits, radiofònics, televisius... se n'ocuparan i carregaran cap a allà on més els convingui els continguts per tal que surti un balanç adequat a les seves expectatives o a la seva ideologia, fins i tot.
Nosaltres també farem repàs, vulguem o no, i veurem com hens ha anat la cosa. Intentarem recordar com érem fa dotze mesos i com som ara mateix, i les experiències i els records, especialment els més recents, ens faran decantar el sentit de la nostra valoració.
Però de vegades cal fer unes passes enrere i mirar les coses en el seu conjunt, perquè una visió global de la realitat potser ens pot ajudar a veure millor la nostra singularitat i, especialment, a contextualitzar les nostres vides i tot el que som, tenim i fem. En aquest sentit, penso que pot ser útil llegir aquest article amb el suggerent títol de 2013, sin duda el mejor año de la Historia de la Humanidad. Llegint-lo ens adonem que més enllà de les notícies (tot sovint negatives) i de les realitats immediates, hi ha, encara, motius per a l'esperança; no per a la candidesa ni per a les falses prediccions, sinó per a l'esperança real d'un futur millor.
Fem balanç, doncs. Però mirem de fer-ho amb aquesta visió panoràmica, també de les nostres vides, i potser hi trobarem petits o grans detall que, malgrat totes les dificultats, ens fan ser una mica optimistes i creure que l'any vinent encara pot ser una mica millor i que el gènere humà (i cadascun de nosaltres) encara té remei.
