en 10 Juliol 2010
Arribats en aquest punt on cap dels dos sabem què dir ja només puc demanar-te mira aquests ulls com et miren, com demanen besa’m molt suaument i deixa’m ser llençol que et tapi fins que surti el sol.
Què hi ha entre nosaltres? què hi va haver aquell dia? què hi ha entre nosaltres? que no sé explicar perquè ahir no vaig poder mirar-te i no tocar-te, perquè et veig si tanco els ulls, no tinc on amagar-me, perquè hi ha alguna cosa entre tu i jo.
Curiosament fins ara no ho he sabut veure quantes passes en fals donem així, només per por, sortim com bons amics, només parlem per parlar i arribem sols a casa preguntant-nos què podria passar
