Ara que hem passat una època d'avaluacions, és un bon moment per valorar els joves del Barça, prenent com a punt de partida el partit d'ahir.
Necessiten millorar: Sergi Roberto i Tello. Qui segueixi el blog habitualment, deu haver notat que tinc certa predilecció pel primer. Però partits com el d'ahir el deixen en mala posició. Tot i que, com sempre, va deixar detalls de la seva qualitat, va jugar massa accelerat i sovint no va escollir l'opció correcta, sobretot en un aspecte del joc en què a Martino se'l veu especialment exigent: el contraatac. Tothom té un mal dia, però Sergi Roberto no pot desaprofitar les ocasions que se li presenten. Ell ho sap, i potser això explica la seva acceleració, però ha de jugar com havia fet fins ara: no per lluir-se, sinó discretament, aconseguint no desentonar en el mig del camp de l'equip. Continuo pensant que seria molt útil i molt vàlid per dosificar altres jugadors en aquesta posició (especialment Xavi, encara que tinguin perfils diferents), i afortunadament sembla que Martino de mica en mica també ho va entenent així, ja que cada vegada juga més. Pel que fa a Tello, el que continuo pensant (i el seu trist paper d'ahir m'ho confirma) és que és un jugador amb molt pocs recursos, vàlid només quan els partits s'obren i hi ha espais, però absolutament incapaç en atac posicional i en joc estàtic. No veig que ell aconsegueixi que l'atac del Barça es torni menys previsible del que ell atrevidament va denunciar, sinó més aviat al contrari.
Progressen adequadament: Montoya i Bartra. Aquí em passa al revés que amb Roberto: Montoya no és sant de la meva devoció, però reconec que ahir va millorar notablement les seves prestacions. Comença a ser més profund, i a entendre que quan arriba a la línia de fons sovint és preferible la centrada per baix, donada la poca envergadura física dels nostres davanters; i així va arribar el gol de Pedro. I, en relació a Marc Bartra, resulta revelador que ahir no jugués, circumstància que fa intuir que potser la parella Piqué-Bartra pugui tenir continuïtat contra el Getafe. Ja fa setmanes que sembla que Bartra ha guanyat la partida a Puyol en l'ordre de preferències de Martino, i ara sembla que estigui a punt de fer el mateix amb un darrerament erràtic Mascherano. I Piqué que no badi.
En resum, alguns dels joves clarament sumen, perquè permeten no només que els veterans descansin, sinó que a més els vegin com una amenaça per a la seva tituralitat, fet que els obliga a espavilar-se i a no viure de renda. La millor manera de garantir un relleu generacional de forma progressiva i gens traumàtica.
