David Cuenca Ros
per en 16 Desembre 2013
926 Vistes

Escric encara enfadat amb la sort, que una vegada més ens ha girat l'esquena en el sorteig de la lliga de campions. El Manchester City serà un rival duríssim, i arribarà potser un pèl massa aviat, amb el nostre equip encara en fase de creixement. A més, generalment se'ns ha donat més aviat malament jugar a Anglaterra, en camps on el joc directe d'anada i tornada sovint ens ha ennuegat. Però és el que hi ha, i malgrat els temors no puc negar que em ve certa salivera en pensar en les emocions i l'espectacle que aquesta eliminatòria proporcionarà. En tot cas, crec que el City és un equip potentíssim de mig camp cap endavant, però força feble al darrere. Per tant, crec que ens convindrà una aposta ferma pel futbol control, per la paciència, per desactivar el potencial atacant rival a còpia de possessió. I, si ens pressionen en la sortida de pilota (cosa que passarà segur, sobretot en els primers minuts), la primera part de Bilbao és el camí a seguir: equip agrupat, triangulacions ràpides i ajudes constants. Però, al meu modest entendre, hem de defugir com sigui l'intercanvi de cops, perquè en aquest terreny ens poden matar.

Sigui com sigui, el que compta a hores d'ara és el present. I dissabte l'equip em va tornar a deixar molt bones sensacions. Vaig tornar a veure compromís, solidaritat entre els jugadors, pressió alta, possessió amb sentit... Va costar molt, i s'hauria pogut perfectament no guanyar, però el rival era dels bons i la sensació és que l'equip torna a saber competir. L'última mitja hora, coincident amb l'entrada de Xavi per Song (un canvi que clamava al cel), va ser la millor. És cert que Martino es va equivocar en l'alineació, però és positiu que no li caiguin els anells a l'hora de corregir explícitament un error seu per mitjà d'un canvi, i molt positiu que Xavi torni a tenir incidència en el joc de l'equip. Per tot el que he dit abans, un bon Xavi serà fonamental contra el City.

Vaig rematar una agradable (i mentalment necessària) vetllada de dissabte amb "El ladrón de palabras". És cert que aquesta pel·lícula no passarà a la història, que el seu argument (malgrat la seva aparent complexitat) en realitat és força simple, i que fins i tot la resolució de les trames és una mica previsible, però té un encant innegable: el plaer que provoca que t'expliquin històries, que te'n posin una dins d'una altra com si llegissis el Quixot o Les Mil i Una Nits, i que després cadascuna de les capses obertes es vagi tancant. També que cada història intenti ser explicada sota una llum, sota una fotografia diferent. Una pel·lícula modesta, però amb un cert magnetisme, que es mira de gust i et fa passar una bona estona. I és que la rutina del dia a dia es fa complicada; però si el teu equip guanya i juga bé, si les històries flueixen agradablement en una pantalla o en un paper, si la gent a qui estimes t'estima i si la teva nació avança, te'n vas a dormir cansat i sovint capficat, però tens la sensació que tot rutlla.

Publicat a: Oci
Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill
xavi encara és una peça primordial al Barça
17 Desembre 2013
David Cuenca Ros
Sí, Miquel. Però penso que l'hem de cuidar. Sergi Roberto hauria de jugar molts més partits, i tenir Xavi en condicions en els partits decisius per no tenir-lo tan cremat. Darrerament en alguns partits s'arrossegava, i l'equip ho pateix.
17 Desembre 2013
David Cuenca Ros
Nou article
18 Desembre 2013