Els garrofers del meu barri

Vaig nèixer al barri de Sant Gervasi de Cassoles,aleshores,la part alta de Barcelona. Sant Gervasi,era una mica poble pels anys quaranta del segle passat. Per la Festa Major,es podien tancar molts carrers i tan tranquils. Nosaltres viviem al carrer major,on de tant en tant hi passava algun cotxe i els carros estirats per cavalls que portaven carbó,llenya,palla,l´escombriare i para de comptar. Les marques fetes amb guix al mig del carrer per jugar a la xarranca,trigaven a desaparèixer si no plovia. On hi haviamés trànsit,i calia vigilar els tramvies,era al carrer Muntaner,però un cop passat aquest perill,es podia arribar on anàvem sovint,una part plena de garrofers i matolls molt alts que ningù tallava; un lloc idoni per a les parelles que volien fer un "pecat" al capvespre.Quan plovia,hi després sortia el sol,aquell terreny solitari s´omplia de gent agafant cargols,nosaltres en feiem un cubell ben ple,n´hi havien per a tothom.

Els meus cosins Enric;"l´Enriquet" I en Josep "el Titus",hi caçaven ocells amb tiraxines.El meu germà Josep "el Pitu" i jo el més petit,doncs em portàven més de quatre anys,agafavem garrofes fins omplir-ne un sac,n´hi havien de molts dolces,però com no eram cavalls,agafavem uns empatxos que feiem anar de bòlit a les nostres mares.

Han passat anys,molts, i poc a poc,aquella zona es va anant modernitzant,carrers amples,una avinguda,grans edificis i molt trànsit de vehicles.

Ara,visc a un altre indret de Barcelona,però l´altre dia,passant per aquells carrers,amb un trànsit que no para,costa d´entendre que per aquell lloc,hi haguessin pogut haver garrofers i vegetació. Contemplant l´anar i venir de vehicles,vaig tancar ells ulls i per un moment vaig veure els garrofers i sentir la cridòria infantil de "l´Enric", "el Titus", "el Pitu",i jo, "el Micalet".