David Cuenca Ros
per en 12 Desembre 2013
1,281 Vistes

El Barça necessitava un partit com el d'ahir. No només va guanyar, sinó que va golejar, i a més va jugar bé. Molt bé. Tot allò que ha fet gran aquest equip va tornar a aparèixer, sintetitzat en dos elements: joc combinatiu i pressió avançada. Aquest darrer aspecte és absolutament fonamental: la pressió avançada, davant d'equips que es tanquen, permet evitar els contraatacs i, al mateix temps, agafar l'equip contrari en transició de sortida i fer-li mal. Tot això va passar ahir. Resultat: 3-0 a la mitja part. La proximitat d'un partit exigent com el de dissabte que ve i la comoditat en el marcador feien preveure una segona part més aviat avorridota (el Barça de Guardiola en va fer un munt quan al descans ja tenia el partit sentenciat), però va ser tot el contrari, i Neymar (que ja havia destacat a la primera meitat amb un gol i una assistència) es va destapar i va signar el seu primer hat-trick amb el Barça amb dos gols descomunals. Queda clar que Martino i els jugadors volien fer un partit bo sencer, i ho van aconseguir (només van sobrar els cinc minuts finals, que no val la pena tenir en compte).

Però, és clar, avui ha passat una cosa molt més important que tot això, i parlar de futbol avui (per molt escocès que fos el rival) pot semblar una frivolitat i una manera de donar la raó a aquells que (malgrat que segurament el seu consum de cultura sigui en molts casos molt menor) tracten amb condescendència i sentint-se absurdament superiors intel·lectualment i moralment aquells als quals sí que ens agrada. I no ho entenc: si precisament el Barça és una sinècdoque fabulosa (ja ho sabeu: allò de la part pel tot) de Catalunya. O, més ben dit, el caràcter culer és una sinècdoque precisa del caràcter català. Els culers fa quatre mesos que donem voltes al joc de l'equip, que diem que guanyar no és suficient, que l'estil és important. De la mateixa manera, avui que és un dia històric per al nostre país, em fa l'efecte que ja hi ha gent que remuga per la fórmula escollida. Doncs jo avui estic content i emocionat, i crec que el que hauríem de pensar és si ens hauríem cregut viure un acord com el d'avui fa tan sols un parell d'anys. Ítaca, la nostra felicitat, ja té data. I la meva resposta és molt clara: sí i sí!!! I com si em volen fer cent preguntes més!

Publicat a: Oci
Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill
a cada pregunta,SI
12 Desembre 2013
David Cuenca Ros
I mil vegades sí!
12 Desembre 2013
David Cuenca Ros
Hola, Rosa Maria. És clar que sé qui ets. És curiós com funciona el paral·lelisme amb el Barça. Voleu gunayar? Sí. I, en cas afirmatiu, voleu jugar bé? Sí. Ben mirat, la pregunta només podia sortir com ha sortit. Catalunya és un país de matisos que busquen la perfecció. Sí i sí! Salut i independènci... Veure més
14 Desembre 2013
David Cuenca Ros
Nou article.
16 Desembre 2013