Definició:
És una malaltia produïda per una reactivació del virus de la Varicel·la-Zòster el qual afecta els nervis perifèrics i a la pell on sol produir butllofes doloroses i molta picor, en forma d’anell o en forma de cinturó al llarg d’un dermatoma.
És una malaltia que es pot agafar a qualsevol edat però és més freqüent a partir dels 50 anys i sobretot a l’etapa geriàtrica i, estadística amb més incidència a la “raça” caucàsica que a la negra.
És un virus altament contagiable tant en la gestació de la mare –se sol passar al fetus- com per contacte directe o indirecte de les butllofes a través de la roba –llençols o altres mecanismes-. Hi ha pacients que ho poden contraure dues vegades a la vida però la incidència és baixa –un 4 %-. I quan es contagia apareix en forma de Varicel·la.
Símptomes:
Mal estar general, febre, mal de cap i fotosensibilitat que poden durar varis dies abans de l’erupció. Seguidament apareixen picors i formiguejos i dolor a la zona afectada. Entre 12 i 24 hores apareix l’erupció cutània, les butllofes característiques que es transformen en vesícules distribuïdes al voltant del dermatoma. La zona més normal de la seva aparició és la regió mitjana del tòrax T5-L2; l’oftalmològica sol ser bastant freqüent cosa que després té com a seqüela important dificultats en la visió. Més rarament, apareix en la meitat distal de les extremitats.
El període de “desaparició” de les butllofes oscil·la entre 2 o 3 setmanes en què se solen assecar però els símptomes dolorosos poden durar més d’un any.
Causes:
La causa comuna de l’Herpes Zòster és el virus de la Varicel·la-Zòster (herpes humà III –HHV-3) i sol ser causat per l’estrès i una caiguda immunològica.
Generalment aquest virus sol estar inactiu gràcies al sistema immunitari però apareix quan es deteriora. El virus es clona als ganglis i sol produir dolor intens inflamació i necrosi neuronal per la circulació per tot l’axó fins alliberar-se al dermatoma – àrea de la pell on el nervi surt a la superfície-.
Diagnòstic:
És difícil detectar la presència del virus abans de l’aparició de les butllofes però un cop s’han manifestat és de manual descobrir-les ja que són molt característiques. Només amb un examen visual n’hi ha prou ja que la més comuna apareix al tors i es ramifica cap a l’espinada tal com s’explica a símptomes.
Tractament:
El més comú són els antivirals en les primeres 24 hores de la seva aparició: Aciclovir cada 4 hores durant 7 dies.
Per minimitzar la picor es recomana Calamina. Quan el dolor és molt intens se sol indicar analgèsics opioides o mòrfics (codeïna) després d’una setmana de tractament d’antivirals.
Si el dolor continua després d’aquestes fases, se sol receptar Gabapentina (originalment usat com a antiepilèptic però que a la llarga, s’ha demostrat la seva utilitat per a dolors neuropàtics, provocats per nervis) que és un inhibidor (retardar o deturar una reacció química –dolor-).
Cas clínic.
Home de 81 anys.
Aparició sobtada d’una erupció cutània causat per l’estrès d’un curs de fotografia que hauria d’haver acabat a finals de juny, en curs de 48 hores abans del diagnosi definitiu) que cursa dolor i picor acompanyat de malestar general, febre, mal d’esquena i sobretot mal de cap extrem –endèmic del propi pacient que al llarg de la manifestació típica del virus s’anirà agreujant-.
Es pot considerar que l’aparició de l’Herpes Zòster és de manual perquè és molt fàcil la seva identificació al voltant del tòrax i amb una ramificació cap a l’espinada.
Se li recepta Aciclovir cada 4 hores durant 7 dies.
Al llarg dels dies següents, el mal de cap se li empitjora cosa que es decideix dur-lo a urgències ja que cap tipus d’analgèsic és eficaç per pal·liar els dolors extrems de mal de cap.
Un cop a urgències i després d’haver fet les diverses proves addicionals per descartar altres patologies com la Meningitis –inclòs el subministrament de relaxants musculars que no van tenir cap efecte destacable-, se’l deixa en observació durant un parell de dies on se li subministra per via intravenosa paracetamol que li aportarà una millora substancial del dolor –agreujament del virus HZ-.
Un cop a casa, continua el tractament de l’antiviral fins el dia que hauria d’haver acabat si els metges d’urgències no li haguessin tret.
Després dels dies d’evolució del Zòster, se li subministra paracetamol amb codeïna de forma oral per alleujar el dolor, cosa que no millora. Aleshores se li recepta Gabapentina que la seva presa s’allarga ben bé uns tres mesos, tirant llarg. Finalment s’opta per Amitriptilina –Triptizol, un antidepressiu- que la seva presa durà 11 mesos fins a la seva retirada definitiva, malgrat quedar-li algun punt de coïssor al llarg del tòrax i part de l’espinada.
Fonts:
Vikipèdia.
Experiència personal.
