la Catalunya que ens volen donar...

És la Catalunya que ens merexem per no cridar quan toca?

Potser cal posar fil a l´agulla i estar-nos a les verdes i a les madures,doncs això no és bufar i fer ampolles,tampoc cal estirar més el braç que la màniga,ni anar a empentes i rodolons. És bo anar amb el cor a la mà però una mica amb la mosca al nas,perquè entre ser un cara groixuda,un butxaca foradada o un toca campanes,és millor ballar-ne més que en toquen i no ser un sac de mal profit,i si et donen garces per perdius i a sobre cornut i pagar el beure,no ens posem vermells com un perdigot o amb cara de pomes agres perquè no es pensin que som uns llepa fils.A vegades,més val anar a escampar la boira i no fer el capsigrany,però tampoc un fotemles aqui que no tinc butxaques,no volem tenir la sang d´orxata,ni filar massa prim,ni carregats de romansos,només volem el que ens pertoca: Però quan et diuen amb cara de mosca morta i un somriure sota el nas que ja pots anar parlant a la paret perquè casa teva sempre serà ca´n penja i despenja aleshores sí que ni ha per llogar-hi cadires perquè tot se´n anat en orris.

I com sempre,els nostres polítics discutin entre ells perquè el que més els importa és el seu propi partit i qui dia passa any empeny.. Quan tornarem a cridar "DESPERTA FERRO"?. 

Llencem la casa per la finestra i organitzem un bon joc d´ous d´una vegada!!!