EL LUCKY.

Ja fa molts anys,on treballava,un company va portar un gos que només tenia dues setmanes,no el volia i no sabia que fer-ne. Com teníem un veí que se´´l hi havia mort el gos,vaig pensar que potser ell el voldria i cap a casa amb el gosset. Però quan les meves germanes el van veure,ja no van acceptar l´argument que en un tercer pis no era massa adequat tenir un gos. En uns minuts,ja va tenir nom; Lucky, un lloc per dormir i torns per treure´l a fer les seves necessitats a un camp que hi havia al cantó de casa.

Al Lucky,li vam ensenyar moltes coses i ell també a nosaltres. El meu pare el treia els diumenges i el més curiós,era que si algú el volia treure,no hi havia manera,només amb el pare.Vem pensar que calculava els dies hi sabia quan era diumenge per sortir amb qui ell volia,però el que ens feia treure fum del cap,era que els dies festius d´entre setmana,tampoc volia sortir si no era amb el nostre pare.

Quan vaig tornar de la "mili",em va conèixer al moment,recordo els salts que feia d´alegría.  Uns anys després,el meu germà es va posar molt malalt,ell era qui més mimava el gos. Quan en Josep va morir,el Lucky ja no va ser el mateix.El veterinari,deia que quan un gos s´enyora com ho va fer el Lucky,poca cosa es pot fer,tenia raó;el Lucky va morir trist,tot i els nostres esforços de jugar amb ell i distreure´l. Estava una mica malalt i li feiem fer règim,però segons el veterinari,d´això no hagués mort,va ser la pèrdua  d´un ser estimat per ell. Tot una lliçó que cal entendre i recordar.