Tinc milions de coses que em ronden pel cap, no se exactament que hi faig aquí, només se que tinc necessitat d'expressar-me. No em considero especial sols una noia de 16 anys que viu massa intensament les coses, però si, sempre he tingut un especie de do per escriure i no em fa sentir diferent o més especial que els demés. Solc pensar molt les coses lis don massa voltes, sóc una romàntica total i una gran ploradora, m'il·lusiono massa ràpid i normalment m'enduc decepcions. No crec amb això de què si ho desitges moltíssim, amb tota la teva anima, ho pots aconseguir, crec que per aconseguir el que et proposes has de lluitar, encara que d'això jo no en se molt, no hem considero lluitadora més bé em considero unacovard. Sóc tímida, encara que ja he vençut molts de temors, no em veig capaç d'afrontar segons quines coses, però si mes no diuen que si afrontes, guanyaràs. No m'agrada xerrar dels meus sentiments amb altra gent, prefereixo collir un boli i un paper i començar a escriure, per a ningú només per a mi mateixa, però ara vull obrir me una mica. Fins fa poc no creia en l'amor a primera vista però últimament he descobert que si, que una mirada i un somriure pot enamorar igual que conèixer profundament a una persona. No puc dir que estigui enamorada però em sento com si ho estigués, o és que ho estic de veritat?no ho se... el que se es que soc com soc,
JO.
