Avui hem anat a la visita amb el Neuro Cirurugià -en aquest cas una noia jove-.
El meningioma de ma mare es va fent gran de mica en mica i, els seus símptomes poden ser pitjors que el tumor: Pitjor el remei que la malaltia. Una crisi epilètica en aquestes circumstàncies pot ser devastador per a ella i per a nosaltres.
Una operació també té els seus riscos però ben mirat no en té tants com quedar-se com un vegetal per la resta de la seva vida i acabar la seva vida -que no seria vida per ningú- asseguda en una cadira de rodes podrint-se fins que el cos digui prou. Amb 85, 90 o vés a saber quants anys.... Les dones vivim més.
Jo encara optaria pel suïcidi...no ho aguanto ara, tinc molta pressió i vés a saber si ho aguantia llavors si decideix no fer-s'ho i queda malament a per vida per culpa de no haver-ho provat.
És una decisió difícil....