Feia tant de temps que no sentia res semblant, com un foc ennuvolat de fa mes de mil anys. Tanque els ulls i intente no plorar, no vull que em vejes, t'abraço i després et bese amb xocolata desfeta, fent que eixa dolçor que ens defineix aparega i es faja present. Obrec els ulls t'agafe les mans i amb això recordes cada intens segon d'aquest viatge, al tren ja et veig un somriure forçat moll per les llàgrimes. Ja lluny de tu, no puc contindre mes aquest sentiment i rebente amb un mar salat. Intenten tranquil·litzar-me sense aconseguir-ho i sols em queda recorrer al lloc remot on guarde aquesta setmana i desperta un somriure.
T'estime tant...
Recorda, fes allò que et mane el teu cor, recorda que sempre estarem units per fum de mandarina, recorda aquesta setmana i viu com sempre.
T'estime tota teua, i tot inclou tot. De dalt a baix i d'esquerra a dreta.
Deixem que tot romanga pérfècté.
