Hi ha frases mítiques. Hi ha frases d'aquelles que queden en algun racó de la memòria (generalment col.lectiva) i que esdevenen autèntics lemes d'una determinada època. Una d'aquestes frases és la que va dir el president Mas referint-se a la crisi. Allò que cal fer més amb menys.
Tota una invitació a la gestió eficient i a l'optimització dels recursos. Fins aquí, correcte. Però una cosa és optimitzar, una altra demanar miracles i una tercera, encara, arribar al ridícul. I molt em temo que aquesta darrera és la que ens ha tocat aquests darrers dies amb la supressió de dues jornades castelleres per manca de serveis sanitaris disponibles. Una a la vila de Gràcia i una altra a Tarragona.
Ens donaran totes les explicacions que voldran, però suspendre una activitat tan multitudinària com és una trobada castellera per manca de suport sanitari és de tot punt injustificable. Si els seveis d'urgències, les ambulàncies, o el que sigui estan sota mínims i no poden atendre correctament una incidència, cal pensar a no convocar determinades cites. El que no es pot fer és el ridícul d'exhibir una manca de capacitat com la que hem vist aquests dies ni jugar amb les il.lusions de tantes persones.
Les retallades tenen un límit, i al pas que anem, ja no hi ha espai per a més gestió eficient ni per a miracles. Molt em temo que o bé es comencen a prendre mesures diferents de les d'aquests darrers anys, o el ridícul com a país serà constant, si es manté l'entestament de voler fer coses sense recursos ni mitjans. I el pitjor és que tots en patirem les conseqüències.
Parafrasejant unes paraules atribuïdes a Groucho Marx, que ens va deixar un 19 d'agost de fa 36 ays, "només allò que és barat resulta car". I molt em temo que abaratint, abaratint, ens pot acabar sortint molt cara la broma. I ara ja no parlo només de castells.
