Ja hi tornem a ser. Si fa no fa, com l'any passat. Ara que sembla més que evident que la Via Catalana (cap a la independència) serà un èxit majúscul, igual com ho va ser la manifestació de l'11 de setembre de l'any passat, arriba tot aquest ramat de bestiar polític a mirar d'aconseguir-se un lloc com sigui, per intentar treure-hi pit, amb l'esperança d'apuntar-se un triomf que de cap manera no els correspon.
Els durans, navarros, rossos... i tota aquesta colla de cagadubtes o de botiflers no accepten que el país pugui funcionar sense ells i que una iniciativa com la Via tiri endavant malgrat ells i hi han de fotre el nas, tant sí com no. I la manera que han trobat és forçar que la inicitavia de l'ANC serveixi per cridar que volem votar. Ridícul. Ridícul i patètic alhora creure que mig milió de persones es mobilitzaran per aquest motiu, igual com pensar que l'any passat la manifestació era per reclamar el pacte fiscal. De fet, no recordo ningú cridant alehores "pacte fiscal. pacte fiscal" precisament.
Cada dia és més evident que la vella guàrdia política del país ha perdut el nord i reclama a crits la jubilació. Bé, de fet, el país, la societat civil en general, ja els ha jubilat, perquè vulguin o no, la seva capacitat d'influir-hi cada cop és més petita, i cada cop els costa més entendre què està passant i com el país els està passant per sobre.
Aquest 11 de setembre que ve serà un clam eixordidor a favor de la independència, per més intents ridículs de pervertir-ne el sentit que facin. I al capdavall, l'únic ridúcul el faran ells, igual com el van fer l'any passat, intentant marcar les regles d'un joc que no és el seu i al qual no saben jugar.
Nosaltres en som molts més, tenim les coses més clares i ja sabem, sense cap mena de dubtes, que tota aquesta colla no ens fan cap falta, per més altaveus mediàtics que tinguin. I aquesta tropa, que segueixi amb la seva cançò de l'enfadós, tot i que ja no arriben a irritar ningú, i més aviat fan una barreja de pena, vergonya i riure. Fem via, doncs.
