Molt em temo que aquesta bonica expressió passi, en un temps rècord, a la categoria de lema omnipresent en la nostra vida. I és que el govern popular ha renunciat, definitivament, a intervenir en els preus de l'electricitat. La raó? com sempre, allò de compensar el dèficit tarifari, un concepte que cada cop més sona a autèntica estafa als consumidors (a tots i cadascun de nosaltres). Per cert, a mitjans d'agost, la qual cosa ja parla amb prou claredat de la covardia del ministre i de la vergonya de les mesures.
Després dels favors als bancs, després de regalar-los 23.000 milions d'euros, que en teoria eren un gran negoci per al govern, perquè es tracava (ens van dir -mentir-) d'un crèdit amb interessos, ara els toca el torn a les elèctriques, els altres grans amos a l'hombra.
Tenim a tocar una bateria de pujades del rebut de la llum que la convertiran en un autèntic article de luxe -quan es tracta d'un servei bàsic- que reportarà enormes beneficis a unes empreses que, a canvi, propicien jubilacions milionàries a aquells que les han servit bé, al llarg de la seva etapa al govern. I tot això amb una escorta de penalitzacions a les energies renovables i a l'autoconsum i enmig d'un sospitós silenci dels grups suposadament d'esquerres i ecologistes.
Una raó més per sortir per cames d'aquesta estafa que és Espanya. I no tant perquè això no pugui passar en una Catalunya independent, on les relacions entre el govern de torn i les grans companyies de subministraments públics (llum, aigua, gas...) o els bancs (els pocs que ens queden) no siguin més que dubtoses, sinó, ni que només sigui, per canviar una mica l'escenari i poc o molt els interlocutors.
Per si de cas, anem passant, i l'últim que apagui.