en 29 Juny 2010
Estàs distret a casa, mirant per la finestra i sense adonar-te'n el paisatge es mou.
Estàs al tren, dirigint-te al teu possible futur.
Què fas aquí? Com hi has arribat? Per què?
No busquis resposta, perquè no la té.
Ara no et penedeixis, no tens escapatòria, el tren no s'aturarà.
T'hi continues capficant. Per què? Pensa en la part positiva, viuràs una gran experiència.
Pensar?? No, no!! Millor no pensis... És dolent per la salut.
Millor viu, viu i llençat a la vida.
Tot passa. Afanyat! O perdràs el tren de la vida.
