Mig amagades entre les grans notícies, van apareixent, una a una, les informacions de les derrotes dels recursos que la delegada del Govern espanyol a Catalunya va patint als tribunals, pel que fa als seus recursos contra diferents municipis. I ja en van nou.
Cada recurs que presenta només serveix per a dues coses: la primera, per omplir planes d'informatius i ajudar a crear odi contra tothom que es proclama independentista; la segona, per malbaratar aquells diners públics que diuen que hem d'estalviar.
Aquesta és la manera de fer de la delegada. Es veu que no deu tenir cap fiscal de confiança a mà, igual com proclama aquella que assumeix representacions institucionals que no li pertoquen, a no ser que considerem que liderar un partit és representar un país. Bé, de fet, a això de barrejar país, partit, govern i tot el que calgui ja estem fets, però la política cortijera del PP torna a evidenciar determinades pràctiques que pensàvem desaparegudes.
Sempre deu ser útil tenir un fiscal, un general o una delegada de confiança, pel que es veu. Si no, passen coses com el ridícul de Llanos de Luna, només explicable des de les ganes de crear discòrdia allà on no n'hi ha. I de malbaratar els nostres diners.