Espurnes que ara vénen i ara se'n van -PluJa de plata... intangible.
Dins un cel blau lluminós,
amb els ulls oberts, sense creure-m'ho del tot...
em cridaven els estels grocs.
Ja no veia meduses que passejaven per la retina,
només claretat, sota una ombra refrescant....
Nevava Felicitat efímera, Amor incondicional...
(Cavaller Enamorat)
Publicat a: Literatura