Com reaccionaríem si un dia algú ens digués que és un ésser prehistòric, que no envelleix i que viu des de fa 14.000 anys? De ben segur que pensaríem que es tracta d'una broma i, si hi insistís, pensaríem que és boig. Però, i si al cap d'una estona de parlar-hi ens donés prou arguments per creure'ns-lo o, si més no, dubtar-ne? Sota aquesta originalíssima premissa argumental es presenta "The Man from Earth", una pel·lícula absolutament dialogada, de personatges, teatral.
L'únic retret que se li podria fer a la pel·lícula, tot i que molts ho agrairan, és que al final aposti per no deixar-nos amb el dubte sobre el protagonista. En realitat, però, és igual. Tot plegat és un pretext per reflexionar sobre ciència, filosofia, art, religió... El plantejament és especialment intel·ligent, perquè l'auditori del protagonista són professors especialitzats en aquestes diferents branques, de manera que el diàleg es va enriquint amb les diferents aportacions i els diferents punts de vista de cadascú. També amb les diferents reaccions: des de la incredulitat més irada fins a la comprensió més fascinada.
La millor aportació de la pel·lícula és aquesta visió global, que liquida l'absurda divisió entre ciències i lletres. Això, i una idea que he defensat sempre: que qualsevol religió és només la suma de diverses mitologies i que, per tant, és vàlida per a la nostra recerca interna però no com a veritat absoluta.
Una pel·lícula de format petit però de pretensió universal, diferent... Avorrida? Depèn de per a qui. En qualsevol cas, per bé i per mal, absolutament intel·lectual.
