Sovint penso en la vida perfecta i em pregunto si algun dia la tindré. Puc passar-m'hi hores pensant mentre estic estirada a la gespa mirant el cel esperant que m'envii una resposta. Però mai ho fa, ni tan sols em dona cap pista. Llavors penso "Vida perfecta? No ho és pas ara, de perfecta?" No, naturalment que no ho és. Qui té una vida perfecta? És més, què és una vida perfecta?
Moltes vegades tinc ganes de plorar i fugir perquè tot se'm gira. Penso en tot el que m'envolta i m'enfonso, perquè tot està malament. I ploro i em tanco en un món aïllat per al final sortir amb un somriure. Puc estar molt trista i pensar que tot va malament, però m'equivoco. La meva vida es el millor que m'ha pogut passar. I si, és cert que a vegades m'equivoco o estic trista, però qui no ha plorat mai, qui no ha pensat mai en escapar-se corrents per ser feliç. Però la felicitat es troba en els errors, en el dia a dia, en les persones que ens estimem i ens estimen. Heu sentit mai la frase de "Qui més t'estima et farà plorar"? És ben certa, doncs qui ens corretgeixi els errors seran les persones que volen que tinguem una vida feliç i que aprenguem de tot el que fem malament.
Moltes vegades he pensat que no valia la pena viure si tots em feien la vida impossible i res em sortia bé. Moltes vegades vaig pensar en deixar-ho tot per començar de nou ben lluny. Però no vaig fer-ho perquè és de ser covard. Fugir del que et surt malament és no tenir valor ni ganes i tmbe és no tenir apreci pel que ens envolta. Durant la vida he après moltes coses i si una tinc molt clara és que mai em disculparé si no he fet res, mai em rebaixaré per obligació i quan m'equivoqui ho acceptaré. He après a respectar i a perdonar, a estimar i a no odiar mai, ni tan sols a qui m'hagi fet molt mal. Suposo que he après a ser una persona i no tothom és capaç de ser-ho.
La vida és el que volem que sigui i al final serem el que ens mereixem. Al cap i a la fi tot el que una persona ha estat fent li repercutirà en un futur, tant sigui bo com dolent. I passi el que passi mai hem de rendir-nos, hem de pensar que estem vius i que és meravellós aixecar-se cada dia i somriure al món.