La seva Indiferència m'arrenca el cor
i un gran doll de sang vessa en les seves petites i contundents mans.
El diposita al "Txac-Mol", com una ofrena de purificació
i amb el seu Silenci devastador,
com un ganivet esmolat,
me'l lamina, a llesques fines sense cap regalim.
Només amb el seu alè, amb la seva mirada, me l'ha congelat. Fred i dolor.
No podràs destruir la meva il·lusió. Brillarà com un Sol amb l'Arc de Sant Martí de fons.
Cor de Diamant.
Amaant.
Publicat a: Literatura
Sigues el primer a qui li agrada això.