Amb la forma exterior de la tapa enllestida (i ben llisa i pulida) començo el buidat interior; giro la tapa, l'adapto a la meva plantilla de subjecció i comneço a escarvar amb gubies i després a allisar (a grosso modo) els canals deixats per les gúbies.
Tot això ho he de fer sense passar-me del gruix que ha de tenir, que en el cas que m'ocupa és:
Gruix general: 2,2mm.
Gruix a l'anima: 2,5mm.
Gruix als vèrtexs: 3mm.
El procediment és anàlog al que he fet amb l'arquejat, 1er gúbies, 2on ribotets, 3er rasquetes.
Quan estic molt aprop del gruix final he de passar dels ribotetes a les rasquetes que em permeten treure material molt poc a poc, a décimes de mm. o menys per passada i, d'aquesta manera, controlar que no em passi del gruix que ha de tenir la tapa.
Per controlar això precisament em vaig fer ja fa temps aquest micometre casolà:
Realment no fa falte res més, es tracta d'un peu de rei de plàstic adaptat a una forma que em permeti mesurar els gruixos a tot el llarg dels plats.
Amb el meu micròmetre casolà constantment medeixo els gruixos de tot arreu per anar afinant la tapa, El procés d'afinació no l'explicaré perquè és llarg i tediós però estracta d'anar mesurant la freqüència amb la que vibra la tapa fins a assolir la freqüència que es vol.
Fins aquí el procés de desvast i afinació, ara ja podem foradar les efe's.