Paraules buides que nàixen de la seva boca i moren quan et toquen. No t'ho creus, no t'ho vols creure. Aqueixes paraules demostren tot el que has passat fins ara i inclós així, només feu que creuar-vos. Només espereu que sigui l'altre el que doni el primer pas per parlar, per saber si tot continua com avans encara que tot haja canviat.
T'estimo, és l'última volta que t'ho dic. Mai més tornarem a parlar d'aquest tema, però hi ha una cosa a dins meu, que t'estima.
Com pot ser capaç de tornar a pronunciar-ho? Com pot ser tan egoïsta per intentar tenir-te al seu costat? Què pretén?
No t'ho creguis. Converteix-te en l' assassina d'aqueix sentiment de mínima esperança que lluita per sobreviure. No existeix. No deu existir. Deu ser aniquil·lat avans de que siga pitjor. No pots permetre, com ell mateix diu, estar absorvida sentimentalment.
Saps on estàs, saps què fas però et fa falta el més important: saber qui ets.