El govern del PP és una font inesgotable de sorpreses i un autèntic mostruari de demagògia barata. Un dels darrers, i tristíssims, exemples el vam tenir la setmana passada, quan el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, va defensar que la causa dels problemes de malnutrició infantil a Catalunya eren culpa de la televisió autonòmica i dels mossos d'esquadra.
A banda de la bestiesa monumental d'aquesta afirmació, potser caldria demanar-li al ministre si, en el cas hipotètic que Catalunya no tingués ni televisió ni policia pròpies, podria disposar d'aquests diners per a altres finalitats o si també ens els prendrien per subisidiar altres territoris que ben poca cosa aporten, a nivell econòmic. La resposta: no. Evidentment que no. I és que el problema no és en què es gasten els recursos de què disposa Catalunya (tot i que també caldria demanar als nostres governants actuals i passats explicacions de moltes coses) sinó en tots els diners que ens prenen (solidaritat, en diuen) i que no tornen.
No ens enganyem, el nostre gran problema econòmic són els diners que generem i dels quals no podem disposar. Això el ministre (curiosament, el d'indústria, que potser ens podria dir on és la indústria espanyola) ho sap perfectament, però tot s'hi val quan es tracta de fer demagògia barata, ni que sigui amb declaracions a El programa de Ana Rosa. Molt coherent tot plegat.