Fa uns dies, amb motiu de la dura desfeta contra el Bayern, vaig comparar el Barça amb un amic, i vaig afirmar que a un amic no se'l deixa sol en els mals moments. Però, com que a un amic no li fas cap bé si només li rius les gràcies i no li dius el que penses, en altres articles he criticat determinades actituds que aquest any no m'han acabat de fer el pes. Això sí: un amic és aquell a qui tu pots criticar, però a qui no toleres que els altres insultin. És per això que no em puc estar de dir que em sembla vergonyosa i indigna la campanya de desprestigi d'aquesta lliga que han portat a terme les televisions de Madrid. L'argument no pot ser més absurd: ha estat tan fàcil, aquesta lliga, que no té mèrit. Algú entén la lògica d'aquesta gent? No és precisament més meritori obtenir una lliga amb aquesta solvència? No és, si de cas, el teu rival, el que queda retratat? Hem de demanar disculpes per haver guanyat aquesta lliga?
Aquesta lliga no l'hem guanyada pas sense baixar de l'autocar (encara que, de fet, literalment la vam guanyar matemàticament fins i tot abans de pujar-hi). Aquesta lliga l'hem hagut de suar, i molt. Hem hagut de lluitar contra un rival poderosíssim en tots els sentits, però sobretot hem hagut de lluitar contra unes adversitats duríssimes, contra dues greus malalties que han deixat tocat el vestidor. No recordo cap altre equip en la història de l'esport que hagi hagut d'estar dos mesos sense el seu entrenador. I tot i així hem tirat endavant. Farem l'autocrítica que calgui davant els senyals d'alarma que ha activat l'equip a final de temporada, però ara que ens deixin celebrar la lliga en pau. És molt merescuda, i un equip que ha hagut de passar per tot el que ha hagut de passar no es mereix aquesta falta de respecte. N'estic tip de sentir cada any la frase "felicitem el Barça, però...". Ni "però", ni punyetes. Sigueu esportistes, feliciteu-nos i després feu el favor de callar i de treballar per superar-nos, si podeu.
Però avui no és dia per estar enfadat. La rua ha pres els carrers i l'afició està contenta. Avui, després d'haver-li dit al meu amic tot el que calia dir-li, és dia de deixar-se de retrets, d'anar de festa junts i contents, i un dia d'agraïment. Així doncs, gràcies a tots aquells que, d'una manera o altra, en major o menor mesura, han contribuït a la consecució d'aquesta lliga.
Gràcies, per tant, a Víctor Valdés, Dani Alves, Gerard Piqué, Cesc Fàbregas, Carles Puyol, Xavi Hernández, David Villa, Andrés Iniesta, Alexis Sánchez, Leo Messi, Thiago Alcántara, Jonathan dos Santos, José Manuel Pinto, Javier Mascherano, Marc Bartra, Sergio Busquets, Pedro Rodríguez, Jordi Alba, Martín Montoya, Adriano Correia, Eric Abidal, Alex Song, Cristian Tello, Marc Muniesa, Sergi Roberto, Gerard Deulofeu, Oier Olazabal, Jordi Masip, Ibrahim Afellay, Isaac Cuenca, Andreu Fontàs, Tito Vilanova, Jordi Roura i tot l'equip tècnic. Moltíssimes gràcies per tornar-me a fer feliç.
Visca el Barça i visca Catalunya!