Tres coses a comentar després del partit d'ahir de copa Catalunya:
1. Va ser una bona oportunitat per veure el filial en horari de "prime time". Primera part distreta, amb el Barça produint bon joc, amb combinacions a un toc i profunditat per les bandes. Va destacar per sobre de tots Rafinha, que era a tot arreu i que va demostrar uns detalls de gran classe que a més no eren de cara a la galeria, sinó efectius en el context de les jugades. D'una genialitat seva en va sortir l'assistència que va provocar el penal que va acabar significant l'únic gol del partit. A la segona part, amb els canvis i l'entrada dels juvenils, la cosa va ser molt més avorrida, sobretot perquè el Barça no aconseguia combinar bé perquè li faltaven els dos interiors que a la primera part havien donat un recital: Rafinha i Espinosa. El Nàstic va sortir molt millor després de la represa, però es va anar diluint. Tot i així, a l'últim minut va tenir l'empat a tocar, però finalment el resultat ja no canviar.
2. Personalment, em comença a cansar una mica aquest debat sobre el suposat poc compromís del Barça amb el futbol català pel fet de presentar-se a jugar la copa Catalunya amb els jugadors del filial. El Barça ha demostrat moltíssimes vegades al llarg de la seva història el compromís amb el país institucionalment, i esportivament juga el paper simbòlic de representar-lo en les competicions en les quals s'enfronta a equips de fora del territori, ja sigui la lliga, la copa o la Champions (compte, no dic que altres equips no ho facin també!). Precisament per això, no té importància si guanya o no guanya la copa Catalunya, perquè aquesta ja sabem que la guanyarà un equip de casa. A més, jo crec que el Barça respecta molt més la competició portant-hi una colla de talentosos joves que s'hi esforçaran per agradar que no pas uns jugadors molt famosos però que segurament només es preocuparien, i amb raó, de no lesionar-se. I, finalment, de veritat algú creu que el Barça ha d'arriscar-se portant jugadors del primer equip a una competició que no té ni tan sols la categoria d'oficial en el moment que ens trobem de la temporada?
3. Ja pensant en el partit de dissabte contra el Llevant, toca pensar en un equip de garanties per aconseguir una victòria que ens apropi al títol, combinant-ho amb les necessitats que requereix el compromís del dia de Sant Jordi a Munic. Bartra hauria de jugar per continuar agafant confiança, Piqué i Iniesta s'haurien de reservar de totes totes, i jugadors com ara Thiago haurien de continuar creixent al mateix temps que donen descans als veterans.
I per acabar, avui no només us convido a dir-hi la vostra sobre el Barça, sinó també a parlar de llibres ara que ve Sant Jordi. Per exemple, jo us recomano "Llibertat", d'en Jonathan Franzen, una extraordinària novel·la que em vaig comprar el Sant Jordi passat, i aquest any m'agradaria comprar-me "L'escombra del sistema", de David Foster Wallace. Sí, ho reconec: m'agrada molt la literatura nord-americana, sobretot la més contemporània. Per això mateix també us recomano l'últim llibre de John Irving, "En una sola persona", tot i no haver-lo llegit encara, perquè es tracta d'un autor magnífic. Si algú encara no l'ha descobert i vol quedar-se enlluernat, però, li recomano que comenci per la novel·la que me'l va fer descobrir: "Una dona difícil".
Bé, fins aquí les meves recomanacions. Altres propostes o suggerències?