És una paraula estranya.
Llunyana i alhora divertida, -ara que hi penso.
M'ha fet somriure.
Pensar amb el periodista Xevi Xirgo.
Un article que deixava amb pilotes a la Llanos de Luuna.....
Això: Lluuna.
En aquesta fase, l'altra cara no es veu.
Està obscura, silenciosa.
No passa res. En espera.
Sempre és un tornar a començar.
Una segona oportunitat.
O un punt i final....
Publicat a: Literatura