Els meus pares van fer el viatge de noces a Ginebra.
Aviat celebraran les noces d'or. La setmana que ve.
Allà no s'hi van quedar gaires dies perquè ma mare va tenir una febrada reumàtica i van haver de tornar. Allà van ser rebuts amb menyspreu pels suïssos, anticatalans de vocació.
Fa anys, mentre encara vivia, la meva àvia, la van "convidar" a fer de criadeta d'una senyora catalana que havia tingut la sort de casar-se amb un suís. Pel Talgo se li va abocar la carmenyola, una truita oliosa, pel compertiment del tren.
A part de totes les desgràcies, també era sorda i tampoc no entenia ni un borrall cap llengua. Només el català.
Després de la infructuosa aventura alpina -com els colors escolars...-, va tornar a Sabadell.
Ens va portar xocolata i llet. Era tan espessa que semblava crema. No es podia beure amb cafè. A ma mare li va agradar molt. A mi, gens. Que em deixin la xocolata.
El meu pare va descobrir la fotografia que encara practica.
I jo he descobert que els Suïssos, a part de ser anticatalans, també poden guanyar la ROJA.
