en 16 Juny 2010
A casa tenim una eixida austera, plena de ciment.
Un cubell d'uralita, hi ha uns Pensaments petitons, de colors escampats. Liles i grocs. Bigarrats. Una enfiladissa de campanetes blaves, que quan teníem gallines, se les menjaven com si fos una amanida i, a cada costat, una Selva Verge.
Marcòlics taronges: Planta herbàcia perenne de la família de les liliàcies (Lilium martagon), de fulles lanceolades i verticil·lades i flors rosades i pèndules, en raïm.
En aquesta Selva Verge, s'hi estirava la meva gata perduda.
Aquesta Primavera estranya, els ha costat florir... per què serà?
Publicat a: Reflexions