per Ness
en 5 Febrer 2013
Estic freda, pansida, trista, angoixada (frustrada) que ni la bona música pot encendre'm l'alegria.
Ni el clarinet, el meu amic, que xiula com el vent, amb aquells galls que esborronen.
I el cansament d'Esperar (-te), em fa la vida cada vegada més feixuga!
