Kuquet De Llum
per en 29 Gener 2013
1,380 Vistes

Avui diumenge em estat tot el matí i mig dia enfeinats a la cuina :P , deu n'hi do tot el que hem preparat per anar cruspint al llarg de la setmana. De totes les cosetes bonississimes que hem fet en destacaria per damunt de les demés el Puré d'Aubergínies o com ens agrada anomenar-lo: Baba Ghanoush.

És una exquisida i suau pasta molt fàcil de preparar i igual que l'hummus, és un dels acompanyaments més tradicionals dins del menjar àrab. L'afició de la cuina àrab per les albergínies es reflecteix en el seu receptari tradicional, on algunes vegades és un ingredient més, o com en aquest cas, on és l'estrella del plat. Aquest puré és un dels més coneguts mezze, juntament amb l'hummus, la muhammara i el tabule, que entre molts es serveixen com entrants a la cuina musulmana i el seu nom més conegut és el de muttabal betinjan.

A en Dalí li agradava molt una versió sense tahina però a la qual s'hi afegia una anxova de l'Escala ben xafada. El seu nom en algunes llengües (grec, turc, etc.) és "amanida d'albergínia" i en francès és "caviar d'albergínia".

A l'Índia existeix un plat semblant que es diu Baingan Bartha, que també està fet amb albergínia cuita directament sobre una flama, pelada i barrejada amb altres ingredients, en aquest cas tomàquet, ceba, all i espècies. Es serveix amb pa indi, per exemple de tipus naan. A l'oest de l'Índia hi ha una altra versió que es diu Bharit, que conté ceba picada i iogurt i es serveix com a acompanyament.

A Síria i Palestina aquest plat rep un nom una mica curiós, baba ghanoush, que literalment vol dir bonic i viciós. I és que, aquest seria el millor nom per descriure aquesta crema d'agradable i lleugera textura, que fa que una vegada que la provis es desperti la més insaciable de les gules. I és tanta la fama d'aquest plat, que és molt popular la creença que si les dones mengen aquest plat, acabessin per adquirir les mateixes qualitats meloses del baba ghanoush. Així moltes mares l'hi donen a les seves filles buscant transmetre'ls les virtuts de ser mimoses i vicioses. Una política que també té els seus detractors, que prohibeixen menjar precisament pel mateix motiu.

 

Ingredients:

 2 aubergínia,

1/2 llimona suc,

2 dents d'all,

1 cullereta de tahina*,

2 culleretes de sal,

1/2 cullereta de pebre vermell picant

1 cullereta de comí en pols,

oli d'oliva i julivert fresc per decorar.

 pure alberginia

Preparació:

  • Comencem l'elaboració rentant l'albergínia i escalivant al foc. Si no podem tallem longitudinalment per la meitat i realitzem uns talls profunds en la carn de l'albergínia en diagonal, primer en un sentit i després en un altre, de manera que quedi tallat en rombes. En una safata de forn posem un rajolí d'oli i posem les meitats d'albergínia amb la carn sobre la base de la safata. Movem una mica les albergínies perquè s'impregnin d'oli i introduïm el recipient al forn prèviament calent durant 45 minuts. aproximadament a 180 º C. A la meitat del procés donarem la volta a les albergínies.

  • Un cop escalivada l'albergínia, la deixem refredar a temperatura ambient. Mentre en un morter es pica l'all, una mica de sal, la tahina i el comí en pols, fins que obtinguem una pasta, a la qual afegirem el suc de llimona. Barregem bé tot el conjunt i reservem.

  • Traiem la carn de les albergínies amb ajuda d'una cullera i l'afegim al morter. Amb el morter anem picant la albergínia i barrejant-la amb el preparat anterior. Aquest procés també es pot fer amb batedora, però no aconseguirem la mateixa textura rústica que dóna el morter.

  • Quan tinguem un puré lleuger i homogeni, posem el bava ghanoush en un bol i ho reguem amb oli d'oliva i ho decorem amb una branca de julivert (també es pot afegir picat a la pasta d'albergínia). Es serveix fred acompanyat de bastonets de verdures (pastanagues, carbassons, api, eta), pa de pita o pa torrat per donar alguns exemples.

*El tahine/tahini/tahina és una pasta de sèsam típica dels països àrabs. El sèsam és un aliment ric en ferro i calci (100 gr de tahine aporten 670 mg de calci i 10 mg de ferro, molt més calci -6 vegades més!- que la llet i més ferro que les llenties, per posar algun exemple)

Publicat a: Arts
Sigues el primer a qui li agrada això.
Ness
jo prefereixo les albergínies de tota la vida, sense tantes espècies. L'all em torna.
3 Febrer 2013