Si aneu al “google.fr” trobareu el següent enllaç:
http://fr.wikipedia.org/wiki/Catalaunes on diu: “Les Catalaunes (Catalauni en latin) sont un peuple gaulois dont le nom celte cato-vell-aunos signifie « les meilleurs au combat ». Leur territoire se situait dans l’actuelle région de Châlons-en-Champagne (Marne) “
És dir, al nord de França, a la regió de la Champagne hi va haver establert un poble gal anomenat “Catalauni” en llatí.
Resulta que posteriorment, l’any 451 en aquests ”Champs Catalauniques” hi va haver una batalla entre els romans i els seus aliats (entre els quals hi havien els wisigots) contra els Huns, esdevenint vencedors el bàndol dels romans:
http://fr.wikipedia.org/wiki/Bataille_des_champs_Catalauniques_(451)
És dir, els wisigots actuaven com a mercenaris dels romans, quan convenia, i sempre atenent als seus propis interessos. Es van establir en el que ara és l’actual França ocupant mes o menys la meitat sud del terriori (veure mapa) i es va constituir un regne wisigot amb capital a Touluse (anys 418-507):
http://fr.wikipedia.org/wiki/Royaume_wisigoth
Els límits terriotorials d’aquest reialme wisigot, al nord, estaven molt a prop dels “Champs Cataluniques”, tot i que aquests “Camps Catalans” quedaven fora, però ben a prop.
Amb la invasió dels francs de la Gàl·lia romana, i amb Clovis I, a la batalla de Vouillé el 507, els francs van vencer als wisigots i els van anar arraconant cap al sud, primer fins al territori anomenat en algun text com a Septimània (anomenat Gothia pels mateixos francs), que comprenia més o menys la Narbonensis romana; i posteriorment fins als Pirineus :
“Clovis Ier battit les Wisigoths à la bataille de Vouillé en 507, ces derniers ne conservent que la Septimanie (correspondant au Languedoc) et une partie de la Provence avec l'aide des Ostrogoths installés en Italie. “
Fins aquí els fets històrics. Ara anem per la teoria:
A la batalla dels romans contra els Huns als “Champs Catalauniques” l’any 451 on els romans van sortir-se’n com a vencedors, els seus aliats wisigots també hi van participar. Podria ben bé ser que com a recompensa els romans permetessin establir-se en aquell lloc, en aquells “Champs Catalauniques” uns wisigots que participaren en la batalla, com a Senyors d’aquelles terres, com a nobles.
Aquests wisigots, bé sigui un grup d’ells o una única família com a Senyors d’aquelles contrades, al radicar-se allà, se’ls aplicaria a ells el topònim del lloc on eren, és dir, catalans. O sia, els altres, els no wisigots, (romans, francs ... i fins i tot wisigots de fora d’aquest lloc) els prodrien anomenar com a “catalans” a l’estar ubicats en un lloc conegut com a Camps dels Catalans (Champs Catalauniques). Fins i tot ells mateixos, els wisigots establerts allà, es prodrien autoanomenar com a wisiogots catalans, o símplement catalans, ja que, com hem vist abans, a banda de ser el topònim de la seva nova llar, dels seus nous dominis, el significat del terme celta “cato-vell-aunos”(els millors en el combat) el fa prou atractiu com per a no fer fàstics a aquesta denominació aplicada a ells mateixos.
Posteriorment, amb la invasió dels francs de la Gal·lia romana i amb la pressió que aquests van exercir que arraconà els wisigots cap al sud, els nostres gots dels Camps Catalans també haurien estat foragitats cap a la Septimània primer i cap als Pirineus després. Aquest gots, però, haurien conservat la seva denominació de catalans, de gots catalans.
Quan els francs van establir la Marca per defensar-se dels musulmans provinents de més enllà dels Pirineus (Marca Hispànica), normalment nomenaven com a caps d’aquests comptats de la Marca als senyors d’aquelles terres, tot i que sota domini de l’imperi franc. Aquests Senyors eren wisigots, els quals, tots ells o algun d’ells, haurien tingut el seu origen en els gots que en el seu dia es van establir als “Champs Catalauniques” al nord de l’actual França. És dir, eren Senyors Feudals wisigots que s’autoanomenaven i/o els anomenaven a ells com a “Catalans” a l’haver-se establert temps enrera als Camps Catalans arran la batalla contra els Huns de l’any 451; denominació aquesta de “catalans” que van conservar fins arribar al seu nou assentament dels Pirineus.
Autor de la teoria: Jordi Montell Garcia
També es pot relacionar aquesta segona teoria de l’origen del terme “Catalunya” amb la primera. És dir, ben bé podria ser que al nomenar a Guifré el Pilós comte de Barcelona i Girona, nomenament que tingué lloc al Concili de Troyes l’any 878, o sia, a la ciutat de Troyes que està a tocar dels “Champs Cataluniques” ... doncs ben bé podria ser que el compte Guifré fos conscient que allà, al costat de Troyes es van establir uns wisigots que, a més a més, qui sap si avantpassats seus. La qual cosa faria que prengués la determinació d’adoptar aquest terme i d’anomenar els seus dominis constituits de diversos comptats als Pirineus com a “Catalunya”, denominar a la seva família i subdis com a “catalans”.