Si tenc que dir la veritat, a mi personalment no m'ha agradat el llibre. Tal vegada, pels bots que fa l'autor, quan conta la història va endavant i enderrera en el temps, aixó juntamente en qué la lectura m'ha resultat pesada, no l'entes, malgrat està narrat en primera persona, es fa lenta la lectura. El que sí se, és el què més m'ha emocionat, són les cròniques des de la terra del crohn. Possiblement, perqué en aquestes parts del llibre el narrador s'obri un poc més al lector, t'expressa els sentimens d'en Joaquín i com ho supera. La meva conclusió, és que es tracta d'un llibre trist, però que acaba amb una finestra oberta cap a l'esperança.
