La Pableta
per en 7 Juny 2010
1,338 Vistes

Sóc petita.

Tinc un cor petit i a vegades em fa mal la vida si respire fort.

No aprenc, quan caic simplement m'aixeco.

Tinc seriosos problemes per estimar, per enamorar-me d'alguna cosa que no sigui un objecte.

M'enganxo als homes com a la droga, em torno addicta als dolents i al.lèrgica als que em poden fer bé.

De vegades crec que la gent no m'entén quan parlo, m'intimiden les preguntes personals.

Sóc forta, o potser només desconfiada.

He oblidat l'última vegada que la vida em va portar un regal.

Detesto la falsetat  tant o més que els enterraments obligats.

Vic de casualitat  en casualitat, quan s'esgoten apago les llums i descanse fins la propera.

En la meva anterior vida vaig ser escriptora, repeteixo perquè em va encantar.

I no crec als nois que diuen estimar-me si no em porten un trosset de cel.

Vaig comprovar que la respiració humana és més genial que el silenci.

I que els batecs del cor d0una persona estimada poten fer-te riure com una nena petita.

Confio en mi,  i més si tinc una copa de rom a la mà.

M'agraden els meus ulls i el to de la meua veu.

Necessito als homes mentiders, em posen moltíssim

I no em marxaré sense trobar aquesta casualitat que em canviï la vida.

Penso quedar-me aquí, tota l'estona, fins que t'enamoris de mi.

Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.
Maijo
alba... gràcies per tot. Ultimament... ja no sé ni el que sento...canvio tan ràpid de pensà...puff. No sé com acabaré. I saps tan bé com jo, que eres una personeta magnífica i que el teu cor no és petit, perquè estimes moltisim a alguna gent (com a mi xD jej) i que segur que hi ha més d'un que desit... Veure més
8 Juny 2010