Un delicte, estimar

Fa dies que em queixo.

No somnio tot el que vull ni a qui més desitjaria.

Són somnis plens de desitjos, de símbols i el darrer, en podria ser un altre d'aquestes característiques.

En el somni jo era ben conscient de qui es parlava. De qui estimava. De qui estimo.

Si hi ha d'haver una policia que reprimeixi els meus sentiments, en el somni existia. Em detenien per ESTIMAR-LO. Per parlar-ne, per pensar-hi dia i nit, per evocar-lo, per recordar-lo i per viure'l musicalment.

Quin és aquest delicte meu? Per què no el puc haver? Tants murs ens separen? M'agradaria trencar el mur de la realitat esfereïdora i poder unir-me espiritualment amb ell.

Estimar no és cap delicte, viure la Divinitat musical, tampoc.