fa un any que no hi ets. fa un any que te'n vas anar per sempre. fa un any que has tornat a reviure dintre el meu cor. et reocordo, t'enyoro, somric, tant de bó tornares a estar, tant de bó encara et puguera donar abraçades. però no et recordo negativament eh! et recordo com una persona q sempre ha lluitat pel que ha volgut, que admirava el meu treball com si fos seu, una persona que tenia sentiments i emocions, pot ser et feia enfadar quan era més petita pero et promet que no ho feia amb mala intenció. hi ha moltes coses que m'haguera agradat dir-te , confessar-te que no només m'agraden els nois, haver-te comunicat la notícia de q x fi puc estudiar el que m'agrada! que per fi tinc un somni, el de treballar a una ludoteca, tant de bó el temps no hagués corregut tant de pressa per poder-te demostrar el q vaig plorar al teu enterrament. en aquell moment estava el meu germà, tu li deies el "cotet" abraçant-me fortament, donant-me tot el suport q podia, demostrant-me q no només jo et trobava a faltar. Tant de bó encara pogueres anar a la boda del cotet... sé que t'haguera fet molta il·lusió! viscudes estes experiències i més, vull q sàpigues, però q mai ho llegiràs, que t'estime.
