judit
per en 14 Novembre 2012
1,182 Vistes

El murmuri de les persones dins del tren, caps mirant per la finestra, ulls mirant a l'horitzó, tots en el seu mon, cadascú en un lloc diferent i a la vegada al mateix lloc.

Hi havia una cosa diferent en un noi, mirava a l'horitzó, amb les llàgrimes rodolant per la seva cara, mentre que en els seus llavis hi aflorava un somriure.
 Els seus ulls blaus, brillaven, i de cop, es van girar directament cap a una noia que sense voler, portava una bona estona observant-lo de peu, pensant com seria aquell noi.

Quan es va girar, la noia es va adonar que les llàgrimes queien per la seva cara sense voler, i rapidament es va pasar les mans per els rostre, secant aquelles llàgrimes. El noi va canviar la motxilla de lloc, i amb la mà senyalava que segués allà, en aquell moment, observant els seus ulls, va descobrir que un nou dia i una nova història acabava de començar.

Sigues el primer a qui li agrada això.
judit
Gràcies 😃
15 Novembre 2012
nana_90
buaaaaah increible!!!
19 Novembre 2012
judit
Moltes gràciees 😃
25 Novembre 2012